Visita guiada al castell d'Almenara

El passat dilluns 29 de juliol, Nel.lo Navarro i jo, vam tenir l'oportunitat d'oferir-vos una visita al castell d'Almenara des d'un punt de vista diferent, la visió d'un soldat de la 57 BM de  l'Exèrcit Popular, Josep Lalueza. 

El jove va passar a la serra d’Espadà bona part de la guerra. Durant la seua estada a Almenara, a l’estiu de 1938, Josep Lalueza va escriure un diari en què va anotar les activitats, els incidents, atacs, bombardejos, etc. que conformaren la seua vida diària de soldat. A més, va ser milicià de la cultura. La seua tasca consistia a ensenyar a llegir i escriure els soldats.

A partir dels seu diari reconstruírem, breument, com es va viure a Almenara la Batalla de Llevant, recordant la importància defensiva de la XYZ i els seus constructors i defensors. 

El jove barceloní arribà a Almenara el 13 de juny de 1938, moment en el qual els feixistes intentaven conquerir Castelló i bombardegen la majories de pobles de la Plana. 

Ell escribia:

13 junio de 1938. “Después de ir todo el día en tren hemos llegado a las 9 o las 10 de la mañana a Almenara. Aún no hacía media hora que estábamos acampados por los naranjos, nos bombardearon intensamente, nos causaron 17 muertos y varios heridos. Pasé un miedo de pronóstico reservado. Uno con la cabeza destrozada; otro sin pies: un horror. Salimos de aquellos campos y fuimos a otro pueblecito cerca. No duró mucho el descanso, pues a la tarde nos bombardearon y ametrallaron intensamente. Tuvimos que estar casi toda la tarde dentro de una zanja, con todas las alpargatas y los pantalones llenos de barro. Hasta que llegó la aviación propia y hubo un combate que cayeron 4 o 5 aviones; los tuvimos todo el combate que a lo menos duró 1 h y 1/2 encima de nosotros. A la noche volvieron a bombardear 2 veces más. A mí me cayeron una bomba a menos de 10 m. y otra a unos 15 ó 20 m”.

14 junio de 1938. “A la mañana han llamado la trompeta a Batallón; yo, como que dormía lejos no la he oído y cuando nos hemos presentado al cuartel ya habían salido; allí hemos encontrado a nuestro alférez, que nos ha ido guiando adonde estaba el batallón. Por la carretera iban bajando en camiones y carros evacuados. Durante 7 o 8 veces en un corto trecho hemos tenido que saltar a las cunetas porque bombardeaban. Hemos llegado al fin a una montaña donde estaba el Batallón. Cuando hemos encontrado nuestra Cia, nos han dado el suministro. A la tarde vino la aviación 4 o 5 veces y nos bombardearon intensamente, nosotros por una verdadera casualidad quedamos rodeados de bombas sin pasarnos nada. A la noche, viendo que venían tan a menudo, nos fuimos un poco más arriba. Durante la noche vino un avión (El "Zapatones") y bombardeó y ametralló 2 veces sin pasarnos nada”.

Recordem que l'Ofensiva d'Aragó de març i abril de 1938 havia acabat amb una completa victòria del bàndol rebel, especialment amb la conquesta aquesta regió i després de l'arribada de les tropes franquistes al Mar Mediterrani. Això va provocar que la zona controlada per la República quedés tallada definitivament en dos i deixant a Catalunya aïllada de la resta de territori sota control republicà.

No obstant això, Franco va decidir virar cap al sud contra València perquè temia una intervenció francesa a Catalunya després d'haver produït recentment l'Anschluss d'Hitler sobre Austria. La decisió va ser molt criticada per molts militars, ja que veien un error abandonar l'avanç a la pràcticament indefensa Barcelona i dirigir-se a València a través del muntanyenc Maestrat. De fet, Franco encara no desitjava acabar la guerra d'aniquilació contra els Republicans, atès que esperava poder eliminar tota oposició.

El 23 d'abril es va ordenar al Cos d'Exèrcit de Castella manat per José Enrique Varela i el Cos d'Exèrcit de Galícia d'Antonio Aranda iniciar l'avanç cap al sur.

Les tropes franquistes troben una severa resistència en una línia de defensa que consistia en una sèrie de trinxeres excavades d'acord a les irregularitats del terreny, ben cobertes per foc artiller i adequadament ocultes a la observació aèria, la qual cosa dificulta a les forces revoltades el recórrer als bombardejos per reduir-la.La irregularitat de les trinxeres impedeix també prendre fàcilment, ja que per reduir a un nucli reduït de defensors republicans els franquistes pateixen excessives baixes. La línia XYZ, també coneguda com línia Matallana, és una xarxa de trinxeres i fortificacions de 150 km de longitud teixida en 1938 per les brigades de fortificació i pels soldats republicans amb la finalitat de defensar la ciutat de València de l’avanç de les tropes franquistes. S’estenia des d’Almenara fins a Santa Cruz de Moya, a la província de Conca. La línia XYZ, la Maginot republicana, va ser en bona part excavada en roca, amb pics, pales i càrregues de dinamita per més de 14.000 homes.

Fou l’escenari de la Batalla de Llevant, l’ofensiva fracassada que desfermaren els sublevats contra València entre abril i juliol de 1938. La XYZ va ser el mur sobre el qual s’estrellaria Franco, que planejava desfilar pel "cap i casal" eixe 25 de juliol. Més de cent dies de combats que enfrontaren 500.000 homes  -uns 220.000 republicans i 260.000  franquistes-, el doble que en la Batalla de l’Ebre, en el transcurs dels quals foren bombardejades moltes poblacions.

Josep també participà en tasques de fortificació:

5 julio de 1938. “Hoy a las  dos y media hasta las 4 de la madrugada he estado picando en el refugio. Al mediodía, haciendo cola para el rancho, vinieron 12 "pavas" que nos bombardearon intensamente. Hemos tenido 4 muertos y otros tantos heridos en la 4ª Sección. A un compañero catalán la metralla le ha cortado las piernas. Era una bomba rasante. Por la tarde han vuelto unos 20 "pavas" y 8 ó 10 cazas y nos volvieron a bombardear intensamente. A nosotros no nos hicieron nada, pero a un batallón que bajaba a descansar del frente, en un camión la ha caído una bomba de pleno. Ha habido una carnicería. Más tarde ha venido por dos ó tres veces el avión de reconocimiento”.

6 julio de 1938. “He estado picando en el refugio todo el día. Por la noche nos han llamado a las 11 ó las 12 y nos han dicho que lo preparásemos todo para marchar”. 

El cim del castell d’Almenara permet disposar d’una vista inigualable, dels voltants del terme i d'altres localitats de la zona de la Serra Espadà i Sagunt perfecte per la construcció d'observatoris. En el cim se situa l’antic castell d’Almenara d’època àrab, i reutilitzat per la vigilància i defensa de la població en èpoques posteriors, com la torre est reconstruida i utilitzada com a telègraf òptic en la Guerra Carlista. La torre oest de la muntanya, també va ser utilitzada com a punt d’observació ja que, en documents gràfics de 1919 s’observa com l’obertura en un dels seus laterals no existia abans del conflicte, i suposadament s’hauria realitzat en aquest període, per a facilitar l’accés a la torre. A banda de la reutilització de l'antiga fortificació es varen construir dos punts d’observació:

A) Observatori quadrangular amb accés d’entrada indirecta, que connecta amb un passadís amb forma de L excavat en la terra. L’estructura construïda amb formigó armat, disposa de dos troneres, una per controlar la zona nord, i l’altra per dominar la zona oest. L’observatori ha segut utilitzat posteriorment com a antena de la Policia Local, per aquest motiu es poden observar les actuacions i restauracions més modernes, com el sostre i les estructures de ferro que suporten l'antena. S’observa una possible línia de trinxera que comunica aquest amb altre observatori situat a pocs metres, en direcció oest.

B) Observatori quadrangular situat en el vessant oest del cim del castell, amb una

fornícula en un dels murs laterals i amb porta d’accés indirecta. Possible inscripció “Compañía---Brigada”. L’estat de conservació és molt precari, tant sols s'aprecia la seua planta, delimitada pels murs de formigó armat que han perdurat en el temps.[1]

Per a concloure m'agradaria donar les gràcies a les més de 70 persones que participareu en aquesta experiència que tornarem a repetir al novembre.

---

[1] Orley’l  noviembre 2012. Almenara, inici de la línia defensiva XYZ.

Catàleg del Patrimoni Històric Militar de la Guerra Civil (1936-39) 2ª Part.

Estel Bosó i Doménech, Pere Hormigos i Sánchez, Miguel Sáez Landete, Antonio Sáez Landete,

Pablo Ferrer Beltrán , Carles Mallench Sanz