Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de 2022

La solidaritat d'Almenara amb Carcaixent en la Pantanada de Tous

Cada vegada que hi ha una catàstrofe natural que causa un gran patiment als ésser humans, apareix la solidaritat i l’empatia de la societat. En este cas, ens farem ressò de la resposta del poble d’Almenara a una tragèdia com la Pantanada de Tous. Ara fa 40 anys, el 20 d’octubre de 1982, pocs dies abans de les eleccions generals del 28 d’octubre i de la visita a Espanya del Papa Joan Pau II, una ciclogènesi explosiva entre la nit del 19 al 20 ocasionava que la presa de Tous començara a desbordar-se. Tot i que van obrir les comportes, passades les set de la vesprada la tragèdia ja era inevitable i va col·lapsar. La crescuda d’aigua va arribar als 16.000 metres cúbics per segon i arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, especialment poblacions com Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Carcaixent i Algemesí. La Pantanada de Tous causà milers de damnificats i va deixar 60.000 milions de pessetes (uns 300 milions d’euros) en danys materials en agricultura, habitatges i

Los refugios de la Guerra Civil en Almenara

  La zona republicana sufrió ataques aéreos desde el inicio de la Guerra, unos dirigidos contra objetivos concretos y otros de carácter indiscriminado, para provocar el miedo y el desaliento entre la población. Las primeras medidas de defensa fueron improvisadas y realizadas por iniciativa ciudadana como las huidas al campo, la construcción de refugios privados, así como la instalación de sacos de tierra en los lugares más transitados. El Gobierno de Negrín promulgó el 28 de junio de 1937 los decretos que regulaban la constitución de los Comités Provinciales de Defensa Especial contra Aeronaves (DECA) y las Juntas Locales de Defensa Pasiva. Sus funciones fueron, esencialmente: – La construcción de nuevos refugios. – La instalación de sirenas para alertar de la presencia de aviones. – La organización de brigadas de salvamento. – La mejora de los servicios de bomberos. – El establecimiento de puestos de socorro de primeros auxilios. – La mejora de la defensa pasiva ajustada

Adolf Schulten, de Numància i Tartessos a Almenara

  Adolf Schulten (Elberfeld, 1870-Erlangen, 1960) va ser un arqueòleg, historiador i filòleg alemany. Va estudiar en les universitats de Gotinga, Bonn i Berlín. És conegut per la seua dedicació a Espanya i les investigacions sobre campaments romans, com els de Numància; sempre li va agradar presentar-se com l'identificador i descobridor del jaciment, encara que no era cert, i per la recerca de Tartessos, en el Coto de Doñana. Schulten va pertànyer al corrent cultural romàntic, atret pels misteris de civilitzacions desaparegudes.