Ir al contenido principal

Les dones al capdavant de la rereguarda republicana

La rereguarda és un element clau en qualsevol conflicte armat, ja que és on es du a terme l’activitat econòmica i productiva que assegura el recer, l’aliment, l’assistència sanitària i la producció armamentística que es necessita en el front.


L'article intenta captar el protagonisme social de les dones que durant la guerra van assegurar la supervivència en la rereguarda. En aquest context, excepte en les primeres setmanes d’ardor revolucionari en què els rols tradicionals van ser qüestionats per la mobilització de les milicianes, les dones van ser relegades als papers tradicionals d’esposa i mare, tot i que les necessitats bèl·liques van fer que aquests rols adquiriren una dimensió pública. A finals de 1936 estava clar que les dones tenien el seu paper en la rereguarda i els hòmens en el front. Així doncs, elles van alimentar, van defendre i van cuidar la població civil de la rereguarda, però també van treballar per a vestir, guarir i alimentar els hòmens del front.
Ací vos deixe d'enllaç de l'article complet.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Las escuelas nuevas "Miguel de Cervantes"

“Para nosotros es mucho más grave el que nos hayan entregado una España sin escuelas y un país donde más de la mitad de sus habitantes no saben ni leer ni escribir” . Rodolfo LLopis Por lo que respecta a esta localidad ya se plantea en junio de 1932 [1] a la Corporación por parte del Consejo Local de Primera Enseñanza la necesidad de construir tres escuelas unitarias nuevas: una de párvulos, una de niños y otra de niñas además de las dos existentes; tanto por el lamentable estado en el que se encuentran los locales donde se dan clases como por el aumento de la población infantil. Para la construcción de las nuevas escuelas el Ayuntamiento compra los solares por un valor de 1500 pesetas [2] . El principal problema con el que se enfrentarían es el de aportar el 25% del presupuesto para la construcción que ascendía a un total de 135.812,12 pesetas, de las cuales se aportarían 33.245,69 pesetas antes del comienzo de las obras como aval. Se acuerda formalizar u

La II República en Almenara

El domingo 12 de abril, los votantes acudieron a las urnas con la convicción de que se trataba de algo más que de unas elecciones municipales parciales. El gobierno, deseoso de saber con qué respaldo contaba, procuró que las elecciones tuvieran una mínima transparencia. Evidenciaron los resultados el rotundo fracaso de la Monarquía. Las candidaturas antimonárquicas habían arrollado en los principales núcleos de población. En Almenara los resultados electorales arrojados por las elecciones fueron los siguientes: ” 3 regionalistas no monárquicos, 2 demócratas, 2 de derecha republicana y 3 indeterminados monárquicos ”. [1] Por desgracia, no conocemos cómo se recibió la República en Almenara, puesto que no se ha hallado el Libro de Actas Municipales correspondiente al año 1931. Tan sólo disponemos de los borradores del Acta de la Constitución del nuevo Ayuntamiento de fecha 13-6-1931, [2] integrado por:                  Alcalde  Joaquín Llusar Guinot (P. Radical)   

El camp de concentració franquista d’Almenara

  “Campos de concentración en la España de Franco fueron los estables y si queremos, los provisionales (…). Centros de detención ilegal y extrajudicial que regidos por la administración militar y utilizados para internar y clasificar, sin juicio, a prisioneros de guerra y en ocasiones a civiles”. Rodrigo, Javier. Cautivos (2005).   La derrota va obligar les tropes republicanes a abandonar les armes en les seues trinxeres i a passar-se sense elles, amb els braços en alt, fins a arribar a un lloc en el qual foren visibles per a les forces sublevades i davant el menor engany o rebel·lia pogueren ser disparats. Més de 130 camps sense comptar els eventuals i d'evacuació van ser oberts per a confinar a l'exèrcit derrotat. Els primers dies no tenien res per la menjar, per això els tancats van arribar a menjar-se les fulles o les arrels dels arbres o els insectes que trobaven. Van ser amuntegats en llocs on no cabien sense les mínimes condicions d'higiene. A les ciutat