Article publicat a la revista Saó Edicions (n. 390 febrer de 2014)
El
diccionari defineix patrimoni com el conjunt de béns propis
d’una persona, d’una institució o d’una societat. L’accepció
que ens interessa és l’última, concretada en les restes materials
que la Guerra Civil va deixar en terres valencianes.
L’eficàcia
de les fortificades línies defensives republicanes i l’inici de la
Batalla de l’Ebre frustrà la temptativa dels insurrectes d’arribar
a València. L’ofensiva franquista al País Valencià i la ferma
resistència republicana l’estiu de 1938 mereix un major
reconeixement de la historiografia, potser més pròxima al que han
obtingut altres episodis del conflicte, com ara la Batalla de l’Ebre
o el setge sobre Madrid.
L’ofensiva
de Llevant i la posterior campanya de Llevant1
han deixat un ric patrimoni que en l’actualitat es troba en un
estat de gran fragilitat pel seu abandonament i oblit. Per això, cal
recordar que ja en 2004 el Consell Valencià de Cultura va
informar sobre l’estat d’aquest patrimoni material i immaterial i
va fer una crida a la seua recuperació i promoció. El 2007, les
Corts Valencianes es van pronunciar en el mateix sentit per mitjà
d’una proposició no de llei sobre la regularització dels
mecanismes de salvaguarda dels refugis, edificis militars i resta
d’immobles de la República i la Guerra Civil.
En
els darrers anys, diversos ajuntaments han realitzat un esforç
important per inventariar, catalogar, documentar i posar en valor
tals restes. La Federació Valenciana de Municipis i Províncies va
desenvolupar un projecte de recuperació d’aquest patrimoni a
l’empara del Projecte Europeu Cultural 2000, que va finalitzar amb
un congrés en 2009. La seua finalitat era reconciliar els valencians
amb les restes d’una part de la història que no pot ser oblidada
ni negada.
El
treball dels investigadors en els últims anys ha permés augmentar
els estudis i les publicacions sobre la batalla per València. També
s’han realitzat exposicions, conferències i eixides als llocs dels
combats que han tingut un notable seguiment, la qual cosa demostra
l’interés general i la viabilitat del seu desenvolupament amb fins
socials, culturals o de qualsevol altre tipus.
A
finals del 2013, diferents organitzacions i persones a títol
particular s’han adherit a un manifest que aposta pel reconeixement
i la protecció d’aquest patrimoni. És una crida a les
institucions valencianes i als partits polítics per a elevar una
proposta concreta de salvaguarda de les línies defensives
valencianes de 1938 com a Lloc Històric o Bé d’Interés Cultural,
a l’empara de la Llei Valenciana de Patrimoni Cultural, abans que
es destruïsquen. Els firmants consideren que es pot mantindre un
equilibri raonable i raonat entre el desenvolupament urbanístic i la
conservació del patrimoni.
Al
País Valencià tenim una Llei de Patrimoni que en permet la
protecció, però cal la seua aplicació real. Les institucions
(ajuntaments, diputacions i Generalitat) s’han d’implicar en
l’estudi i la defensa del patrimoni de guerra. La seua conservació
permet dignificar els espais, tant en la rehabilitació com en la
difusió pública. Els itineraris i els llocs de memòria són uns
instruments pràctics per a donar a conéixer la història local als
veïns i visitants. Tenim l’exemple dels ajuntaments de Nàquera o
Viver, que recuperen aquests entorns locals. Encara n’estem a
temps; no hi fem tard.
Podeu
llegir el manifest íntegre en l’enllaç al blog de José Durbán:
http://ulises-ulises.blogspot.com.es/
Joan Miquel Palomar i Lara Cardona, historiadors
1Convé
aclarir aquests conceptes: l’ofensiva de Llevant (ofensiva
franquista contra València després de la caiguda de Vinaròs) i la
campanya de Llevant (lluites i estabilització del front durant 9
mesos, quan es fortifica intensament).
Comentarios
Publicar un comentario