Després de l’èxit de l’Exposició Universal de 1888, Barcelona volia organitzar més actes internacionals. Es va treballar fort en la candidatura per als Jocs Olímpics de 1936 però el 14 d’abril de 1931, onze dies abans de la reunió del COI, es va proclamar la II República, que va acabar amb la monarquia d’Alfons XII. Tot i que les noves autoritats de la República van rebre els membres del COI amb tots els honors, la inestabilitat política va fer que només anaren a Barcelona 8 representants dels 53 comitès previstos. La falta de quòrum va obligar a ajornar la reunió fins el 16 de maig a Lausanne, on els aristòcrates del COI van optar per la conservadora Berlín (43 vots), en comptes de Barcelona (16 vots).
Problemes al Berlín nazi
Les raons polítiques van tornar a marcar els esdeveniments. El 1933 Adolf Hitler va ser nomenat president del govern. Hitler de seguida va donar suport als Jocs Olímpics de Berlín, veient-los com una gran oportunitat propagandística per al seu règim. A mesura que avançava el seu govern, però, van començar a proliferar les crítiques internacionals al règim nazi i l’ús polític i partidista que feia dels Jocs Olímpics. A partir del 1935 va crèixer el rebuig al III Reich, i va nàixer als Estats Units un moviment que promovia el boicot als Jocs Olímpics de Berlín. Els mesos previs als Jocs de Berlín van ser molt moguts, i les delegacions de molts països es van plantejar no acudir a la cita alemanya.
La idea dels Jocs Populars
Les eleccions generals espanyoles celebrades el febrer de 1936 van donar la victòria al Frente Popular. Com indiquen els historiadors Carles Santacana i Xavier Pujades en la seva obra L’altra Olimpíada, això va revitalitzar l’activitat de les entitats socials i esportives. Va ser en aquell moment, al març del 1936, quan va nàixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de millorar “l’esport popular”, i fer-lo assequible a tots, en contraposició a l’esport anomenat el·litista o burgès que practicaven les classes altes a exclusius clubs privats. I van ser els membres del CCEP els qui van tindre la idea, l’abril del 1936, d’organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa als feixistes Jocs Olímpics de Berlín.
Més de 6.000 atletes
L’Olimpíada Popular havia de durar quatre dies, del 22 al 26 de juliol de 1936 però, a causa del gran nombre d’inscripcions, més de 6000 atletes, es va decidir ampliar-la a una setmana (del 19 a 26 de juliol), la meitat de dies que duraven uns jocs olímpics tradicionals.
Una de les peculiaritats dels jocs olímpics populars era el caràcter representatiu dels equips. El progressisme dels organitzadors va facilitar que hi hagueren equips de nacions sense estat, com Catalunya, Galícia, Euskadi, Alsàcia i Lorena, o el Marroc, aleshores sota domini francès. A més, es va permetre la inscripció d’un equip representant dels “Jueus emigrats”, que subratllava el caràcter antifeixista de l’esdeveniment.
Es van programar competicions en 19 modalitats esportives: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació, handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem, bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica i aviació sense motor.
Un dels fets destacables era l’alta presència de dones esportistes, molt superior a la que va haver a Berlín.
Un somni trencat
L’acte d’inauguració estava previst de fer-lo el 19 de juliol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la desfilada dels esportistes. El 18 de juliol de vesprada començaren els assajos. Acabat l’assaig, milers de persones es van quedar a dormir al mateix estadi. De matinada van ser despertades pel soroll de tirs. S’havia acabat l’Olimpíada Popular: començava la Guerra Civil.
Un almenarenc a l’Olimpiada Popular de Barcelona
La vida quotidiana durant l'estiu de 1936 no feia presagiar els esdeveniments tan tràgics que els tocaria viure. A Almenara, les Joventuts Marxistes Leninistes van demanar en la sessió del 13 de juliol una ajuda a la Comissió Gestora per al camarada José Gallego Ribelles que anava a participar en l'Olimpíada Popular de Barcelona. José es fa afiliar amb només 16 anys a la Societat Obrera “La Esperanza” d’Almenara d’UGT.
Pep, com era conegut a Almenara i la contornâ, va guanyar la I Volta a Les Valls al novembre de 1930. Fou un esportista total amb una vida personal molt desgraciada: les seues germanes majors van morir de Grip Espanyola al 1918.
El nostre veí no arribà mai a Barcelona, s’incorporà a la Columna Torres Benedito quasi amb total seguretat. Després de la creació de l’Exèrcit Popular de la República va ser enrolat en la 81a Brigada Mixta. Al desembre de 1937 la unitat va prendre part en la batalla de Terol, participant en els primers moviments de l'ofensiva republicana. La 81a BM va ser enviada al sector d’El Campillo (Terol). El 30 de desembre la 1a Divisió de Navarra va atacar les posicions guarnides per la 16a Brigada Mixta, que va retrocedir i va arrossegar a la 81a BM en la seua retirada. La 81a Brigada va patir moltíssimes baixes, entre altres la del seu comandant. Eixe mateix dia, va desapareix José Gallego Ribelles i va morir un altre veí d’Almenara, Vicente Marín Sebastiá.
La família ha pogut saber la veritat 83 anys després gràcies a estos documents del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca.
Comentarios
Publicar un comentario