La solidaritat d'Almenara amb Carcaixent en la Pantanada de Tous

Cada vegada que hi ha una catàstrofe natural que causa un gran patiment als ésser humans, apareix la solidaritat i l’empatia de la societat. En este cas, ens farem ressò de la resposta del poble d’Almenara a una tragèdia com la Pantanada de Tous.

Ara fa 40 anys, el 20 d’octubre de 1982, pocs dies abans de les eleccions generals del 28 d’octubre i de la visita a Espanya del Papa Joan Pau II, una ciclogènesi explosiva entre la nit del 19 al 20 ocasionava que la presa de Tous començara a desbordar-se. Tot i que van obrir les comportes, passades les set de la vesprada la tragèdia ja era inevitable i va col·lapsar. La crescuda d’aigua va arribar als 16.000 metres cúbics per segon i arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, especialment poblacions com Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Carcaixent i Algemesí.

La Pantanada de Tous causà milers de damnificats i va deixar 60.000 milions de pessetes (uns 300 milions d’euros) en danys materials en agricultura, habitatges i xarxes viàries. La riuada va suposar una de les majors catàstrofes de la nostra història recent.

El matí del 21 d’octubre de 1982, molts veïns d’Almenara s’acostaren a l’Ajuntament a portar roba d’abric, mantes, queviures i productes d’higiene. Almenara també va patir l’episodi de fortes pluges però, evidentment, no tan fort com en altres comarques valencianes. A l’Ajuntament es va instal·lar un servei permanent de la Policia Local per a emmagatzemar les ajudes i el consistori va mantindre comunicació permanent amb altres ajuntaments i la Diputació Provincial de València per oferir-los tota l’ajuda. A la vesprada es va celebrar un ple extraordinari en què, fora de l’ordre del dia, es va votar una moció d’urgència per la qual l’Ajuntament oferia la seua solidaritat a totes les poblacions afectades i posava a disposició una partida pressupostària per a l’adquisició de queviures. Eixa matinada va eixir el primer camió, un Man oferit per l’empresa Pascual Hermanos, carregat amb 16 tones de menjar i roba d’abric, conduït per Emilio Dasca. Davant la impossibilitat de descarregar a la Casa de la Misericòrdia de València, el carregaren amb més material i l’enviaren cap a la Ribera Alta. Després de moltes maniobres, el camió finalment va poder descarregar a Carcaixent a les 2 del migdia. La imatge que es trobaren era dantesca i els carcaixentins que s’acostaren al camió en massa suplicaven mantes, aigua i roba, ja que la que portaven estava humida i plena de fang. En les seues cares es percebia el fred i l’esgotament.

A l’endemà, 22 d’octubre, va eixir el segon camió, un Pegaso Comet carregat amb 9 tones. Al llarg del dia anterior havien arreplegat als baixos del nostre Ajuntament roba de xiquet, bolquers, jerseis i calcer. Les veïnes preparaven bosses amb llandetes i pots de llet per a bebés, i els nostres xiquets duien xocolatines, quicos i pipes. Els empleats del retén ho organitzaven en caixes de cartó per a una millor distribució en destinació. No faltaren tampoc botelles d’aigua. Començaren els problemes d’emmagatzematge a la Casa de la Vila: les donacions omplien tots els baixos i les escales.

Mercat de Carcaixent

El dissabte 23, sobre les 10 del matí, va eixir un tercer camió. La pluja havia desaparegut i va eixir el sol. A les 11 del matí s’havia esgotat l’aigua embotellada en tots els comerços del poble. Els forners d’Almenara van fer una fornada extraordinària de pa de 1.300 quilos.

El diumenge 24 d’octubre de 1982, a les 5 de la matinada, 39 veïns i veïnes d’Almenara equipats amb botes, pales i queviures es distribuïren en tres furgonetes, entre elles les de Julio Galindo i Paco Cardona, i tres vehicles particulars, que marxaren en direcció a Carcaixent. En arribar-hi, van trobar un panorama que definirien com paregut a un escenari de guerra. A l’Ajuntament de Carcaixent reberen l’ordre d'anar a netejar el mercat i els seus voltants; tal era la pestilència dels aliments i animals en descomposició que hagueren d’utilitzar mascaretes. El poble, de 25.000 habitants, estava arrasat en un 85% segons la Policia Local: comerços, indústries, explotacions agrícoles i vivendes. Els carcaixentins es queixaven amargament de no haver rebut cap ordre d’evacuació ni avís a temps que els hauria fet tindre el temps suficient de pujar mobles, provisions o persones a les plantes més altes de les vivendes.

Els voluntaris que anaren a Carcaixent encara recorden amb el cor en un puny el drama d’aquella tragèdia que costà la vida a 7 veïns i veïnes del poble, a més d’arrasar comarques senceres.

 

Nota. Informació obtinguda de les cròniques de Pere Hormigos per al diari Mediterráneo i entrevistes amb Batiste Navarro i Ramon Royo.

Fotografies de Paco Cardona Vilar.