Commemoració del 75 aniversari de la Batalla de Llevant (part 1)

Divendres passat començaren els actes commemoratius del 75 aniversari de la Batalla de Llevant, en paraules de Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República:

“Una victoria de resistencia semejante a la de Madrid. El terreno se venía defendiendo palmo a palmo, y si el enemigo lograba conquistar algo lo hacía a costa de numerosísimas bajas…Era una lucha terriblemente encarnizada, en la que nuestro soldado había puesto ya, por la resolución con la que se lanzaba a la pelea, un espíritu patriótico cuyo antecedente estaba en Madrid y que sólo se superaría después en el Ebro”.

El govern republicà era conscient que la supervivència de la República no depenia només de l’enfortiment de l’Exèrcit Popular i del fet que es mantinguera la voluntat de resistència de la població civil a la rereguarda. Confiava en una pau negociada en el tauler internacional, que hauria sigut possible si el suport d’algunes potències democràtiques europees com França i la Gran Bretanya haguera sigut menys pusil·lànime davant les ajudes que altres com Hitler i Mussolini oferiren a Franco.

Encetàrem les xarrades sobre la Batalla de Llevant amb Carlos Mallench i Nel·lo Navarro, dos especialistes de l’ofensiva a la Plana Baixa.

Començàrem amb Carlos, que ens va fer una contextualització general dels fets que van ocórrer a la zona, l’ofensiva fracassada que desfermaren els sublevats contra València entre abril i juliol de 1938, estavellant-se contra un gran exèrcit republicà preparat per a la defensa activa a l’avantguarda i a la rereguarda, contra la línia XYZ, el mur contra el qual xocà Franco, que planejava desfilar pel cap i casal el 25 de juliol. Més de cent dies de combats que enfrontaren 500.000 homes (uns 220.000 republicans i 260.000 franquistes), el doble que en la Batalla de l’Ebre.

 En acabant, Nel·lo ens exposà la visió quotidiana d’un soldat de l’Exèrcit Popular, José Lalueza, segons com la recull en un diari personal que s’ha conservat. Lalueza era un jove barceloní de 19 anys, enquadrat en la 57 Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular. Durant la seua estància a Almenara i a la serra d’Espadà va anotar les activitats, els incidents, atacs, els bombardejos, les desercions, les confraternitzacions, etc. que conformaren la seua vida diària de soldat. A més, Josep va ser milicià de la cultura. La seua tasca consistia a ensenyar a llegir i escriure els soldats.

Diumenge gaudírem d’una magnífica visita guiada a càrrec de Carlos Mallench, visitàrem les fortificacions de les partides de la Calçada i Quartons on els membres de l’associació Acció Ecologista Agró ens informaren que havien comprat el fortí per a protegir-lo.