Ir al contenido principal

Commemoració del 75 aniversari de la Batalla de Llevant (part 1)

Divendres passat començaren els actes commemoratius del 75 aniversari de la Batalla de Llevant, en paraules de Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República:

“Una victoria de resistencia semejante a la de Madrid. El terreno se venía defendiendo palmo a palmo, y si el enemigo lograba conquistar algo lo hacía a costa de numerosísimas bajas…Era una lucha terriblemente encarnizada, en la que nuestro soldado había puesto ya, por la resolución con la que se lanzaba a la pelea, un espíritu patriótico cuyo antecedente estaba en Madrid y que sólo se superaría después en el Ebro”.



El govern republicà era conscient que la supervivència de la República no depenia només de l’enfortiment de l’Exèrcit Popular i del fet que es mantinguera la voluntat de resistència de la població civil a la rereguarda. Confiava en una pau negociada en el tauler internacional, que hauria sigut possible si el suport d’algunes potències democràtiques europees com França i la Gran Bretanya haguera sigut menys pusil·lànime davant les ajudes que altres com Hitler i Mussolini oferiren a Franco.

Encetàrem les xarrades sobre la Batalla de Llevant amb Carlos Mallench i Nel·lo Navarro, dos especialistes de l’ofensiva a la Plana Baixa.
Començàrem amb Carlos, que ens va fer una contextualització general dels fets que van ocórrer a la zona, l’ofensiva fracassada que desfermaren els sublevats contra València entre abril i juliol de 1938, estavellant-se contra un gran exèrcit republicà preparat per a la defensa activa a l’avantguarda i a la rereguarda, contra la línia XYZ, el mur contra el qual xocà Franco, que planejava desfilar pel cap i casal el 25 de juliol. Més de cent dies de combats que enfrontaren 500.000 homes (uns 220.000 republicans i 260.000 franquistes), el doble que en la Batalla de l’Ebre.


 En acabant, Nel·lo ens exposà la visió quotidiana d’un soldat de l’Exèrcit Popular, José Lalueza, segons com la recull en un diari personal que s’ha conservat. Lalueza era un jove barceloní de 19 anys, enquadrat en la 57 Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular. Durant la seua estància a Almenara i a la serra d’Espadà va anotar les activitats, els incidents, atacs, els bombardejos, les desercions, les confraternitzacions, etc. que conformaren la seua vida diària de soldat. A més, Josep va ser milicià de la cultura. La seua tasca consistia a ensenyar a llegir i escriure els soldats.


Diumenge gaudírem d’una magnífica visita guiada a càrrec de Carlos Mallench, visitàrem les fortificacions de les partides de la Calçada i Quartons on els membres de l’associació Acció Ecologista Agró ens informaren que havien comprat el fortí per a protegir-lo.





Comentarios

  1. la visita de ayer fue magnifica, te ánimo a que sigas luchando cómo lo hizó el ejército republicano contra todos los abstáculos que le pusieron. La lucha de ayer es la misma que la lucha de hoy, si ayer fué contra el fascismo, hoy es contra la actual democracia, siempre se trata de una lucha de clases.
    http://angelillo201.wordpress.com/2013/11/25/almenara-al-borde-la-de-ruina/

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Las escuelas nuevas "Miguel de Cervantes"

“Para nosotros es mucho más grave el que nos hayan entregado una España sin escuelas y un país donde más de la mitad de sus habitantes no saben ni leer ni escribir” . Rodolfo LLopis Por lo que respecta a esta localidad ya se plantea en junio de 1932 [1] a la Corporación por parte del Consejo Local de Primera Enseñanza la necesidad de construir tres escuelas unitarias nuevas: una de párvulos, una de niños y otra de niñas además de las dos existentes; tanto por el lamentable estado en el que se encuentran los locales donde se dan clases como por el aumento de la población infantil. Para la construcción de las nuevas escuelas el Ayuntamiento compra los solares por un valor de 1500 pesetas [2] . El principal problema con el que se enfrentarían es el de aportar el 25% del presupuesto para la construcción que ascendía a un total de 135.812,12 pesetas, de las cuales se aportarían 33.245,69 pesetas antes del comienzo de las obras como aval. Se acuerda formalizar u

La II República en Almenara

El domingo 12 de abril, los votantes acudieron a las urnas con la convicción de que se trataba de algo más que de unas elecciones municipales parciales. El gobierno, deseoso de saber con qué respaldo contaba, procuró que las elecciones tuvieran una mínima transparencia. Evidenciaron los resultados el rotundo fracaso de la Monarquía. Las candidaturas antimonárquicas habían arrollado en los principales núcleos de población. En Almenara los resultados electorales arrojados por las elecciones fueron los siguientes: ” 3 regionalistas no monárquicos, 2 demócratas, 2 de derecha republicana y 3 indeterminados monárquicos ”. [1] Por desgracia, no conocemos cómo se recibió la República en Almenara, puesto que no se ha hallado el Libro de Actas Municipales correspondiente al año 1931. Tan sólo disponemos de los borradores del Acta de la Constitución del nuevo Ayuntamiento de fecha 13-6-1931, [2] integrado por:                  Alcalde  Joaquín Llusar Guinot (P. Radical)   

El camp de concentració franquista d’Almenara

  “Campos de concentración en la España de Franco fueron los estables y si queremos, los provisionales (…). Centros de detención ilegal y extrajudicial que regidos por la administración militar y utilizados para internar y clasificar, sin juicio, a prisioneros de guerra y en ocasiones a civiles”. Rodrigo, Javier. Cautivos (2005).   La derrota va obligar les tropes republicanes a abandonar les armes en les seues trinxeres i a passar-se sense elles, amb els braços en alt, fins a arribar a un lloc en el qual foren visibles per a les forces sublevades i davant el menor engany o rebel·lia pogueren ser disparats. Més de 130 camps sense comptar els eventuals i d'evacuació van ser oberts per a confinar a l'exèrcit derrotat. Els primers dies no tenien res per la menjar, per això els tancats van arribar a menjar-se les fulles o les arrels dels arbres o els insectes que trobaven. Van ser amuntegats en llocs on no cabien sense les mínimes condicions d'higiene. A les ciutat