Ir al contenido principal

Commemoració del 75 aniversari de la Batalla de Llevant (part 2)


Dins del programa d’activitats commemoratives del 75 aniversari de la Batalla de Llevant, el passat divendres 15 de novembre, els membres del grup El Cingle ens feren una xarrada sobre la línia XYZ al seu pas per Almenara, en la qual ens mostraren els documents sobre la seua construcció i descrigueren l’inventari de tots els elements catalogats. El primer document que parla de la Línia XYZ d’Almenara està datat el 3 de maig: s’hi fa constar que cinc dies abans, concretament el 28 d’abril, es va ordenar als exèrcits de Llevant i Maniobra havien de dedicar tots els batallons de fortificació de què disposaven i el personal civil que pogueren reclutar a l’organització defensiva. Així mateix, s’ordenava també a una comissió desplaçada de l’Exèrcit del Centre, presidida pel coronel Tomás Ardid Rey, l’estudi d’una segona posició que, a grans trets, s’havia d’estendre d’est a oest per Almenara, serra del Cid, Azuébar, Almedíjar, Jérica, serra de Javalambre, serra del Sabiñán, per a recolzar en el Túria. El 10 de juny es realitzava una lleugera descripció de la Línia XYZ, la qual estava formada per 14 centres de resistència: el primer d’ells estava situat en les altures que cobreixen Almenara pel nord i arribava fins a l’indret de les Basses (els Estanys). Tenia posicions avançades a Villargut (la Llosa) i en els revolts del km 37,400 de la N-340.




El divendres 22 començà amb una xarrada de Lara Cardona sobre la importància de la rereguarda republicana i el paper rellevant que jugaren les dones. Com tots reconeixem, elles van alimentar, van defendre i van cuidar la població civil de la rereguarda, però també van treballar per a vestir, guarir i alimentar els hòmens del front.


En acabant, gaudírem d’una interessant taula redona en què Blas Vicente i Paco Teruel, com a experts en temes de recuperació del patrimoni militar a Viver i Alcublas-Andilla, ens explicaren les seues experiències i ens comentaren la necessitat de fer un front comú per a recuperar aquest patrimoni i posar-lo en valor davant l’abandonament i les greus agressions que pateix. El professor Vicent Grau ens va informar d'una Proposició No de Llei que defensarà la Coalició Compromís a les Corts Valencianes on es demana la declaració de la línia XYZ com a BIC.





                                                     

Per finalitzar el cicle, el diumenge 24 visquérem una interessant visita guiada als búnquers, trinxeres i llocs d’observació que es troben al castell d’Almenara. Allí poguérem comprovar que és necessària una protecció urgent del nostre patrimoni bèl.lic per a evitar que continue deteriorant-se, a més observàrem veritables agressions paisatgístiques.


                                                    
                 

                                                                             






Fotografies de Pere Hormigos, Eva Gómez i Rutas de Guerra 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Las escuelas nuevas "Miguel de Cervantes"

“Para nosotros es mucho más grave el que nos hayan entregado una España sin escuelas y un país donde más de la mitad de sus habitantes no saben ni leer ni escribir” . Rodolfo LLopis Por lo que respecta a esta localidad ya se plantea en junio de 1932 [1] a la Corporación por parte del Consejo Local de Primera Enseñanza la necesidad de construir tres escuelas unitarias nuevas: una de párvulos, una de niños y otra de niñas además de las dos existentes; tanto por el lamentable estado en el que se encuentran los locales donde se dan clases como por el aumento de la población infantil. Para la construcción de las nuevas escuelas el Ayuntamiento compra los solares por un valor de 1500 pesetas [2] . El principal problema con el que se enfrentarían es el de aportar el 25% del presupuesto para la construcción que ascendía a un total de 135.812,12 pesetas, de las cuales se aportarían 33.245,69 pesetas antes del comienzo de las obras como aval. Se acuerda formalizar u

La II República en Almenara

El domingo 12 de abril, los votantes acudieron a las urnas con la convicción de que se trataba de algo más que de unas elecciones municipales parciales. El gobierno, deseoso de saber con qué respaldo contaba, procuró que las elecciones tuvieran una mínima transparencia. Evidenciaron los resultados el rotundo fracaso de la Monarquía. Las candidaturas antimonárquicas habían arrollado en los principales núcleos de población. En Almenara los resultados electorales arrojados por las elecciones fueron los siguientes: ” 3 regionalistas no monárquicos, 2 demócratas, 2 de derecha republicana y 3 indeterminados monárquicos ”. [1] Por desgracia, no conocemos cómo se recibió la República en Almenara, puesto que no se ha hallado el Libro de Actas Municipales correspondiente al año 1931. Tan sólo disponemos de los borradores del Acta de la Constitución del nuevo Ayuntamiento de fecha 13-6-1931, [2] integrado por:                  Alcalde  Joaquín Llusar Guinot (P. Radical)   

El camp de concentració franquista d’Almenara

  “Campos de concentración en la España de Franco fueron los estables y si queremos, los provisionales (…). Centros de detención ilegal y extrajudicial que regidos por la administración militar y utilizados para internar y clasificar, sin juicio, a prisioneros de guerra y en ocasiones a civiles”. Rodrigo, Javier. Cautivos (2005).   La derrota va obligar les tropes republicanes a abandonar les armes en les seues trinxeres i a passar-se sense elles, amb els braços en alt, fins a arribar a un lloc en el qual foren visibles per a les forces sublevades i davant el menor engany o rebel·lia pogueren ser disparats. Més de 130 camps sense comptar els eventuals i d'evacuació van ser oberts per a confinar a l'exèrcit derrotat. Els primers dies no tenien res per la menjar, per això els tancats van arribar a menjar-se les fulles o les arrels dels arbres o els insectes que trobaven. Van ser amuntegats en llocs on no cabien sense les mínimes condicions d'higiene. A les ciutat